Benvinguts a Xaviland

Darrerament tinc poques coses a dir i encara menys inspiració per comunicar-les, així que per treure’m el “mono” de publicar us escric la lletra d’una cançó que camí de Roda de Barà em va aixecar molt els ànims.

Bé us deixo amb ella, si la voleu escoltar es Amazing de Aerosmith…

No sóc músic, ni matemàtic, ni neuròleg així que aquest post NO té absolutament res de científic; l’escric en base a les meves experiències i sensacions. Tot comentari per tal de donar-li veracitat o treure-li serà ben rebut a l’apartat de comentaris però no rebran un tracte diferent d’aquells comentaris que només expressin l’opinió personal dels seus autors. entesos? Ok, let’s see…

Hi ha vegades a la vida que quan ens sentim molt cansats, deprimits o “tous” arribem a casa i decidim posar música. Això seria quelcom normal si poséssim la que teniem posada anteriorment i això ens alegrés una mica el dia, però normalment no és així. En arribar en aquests estats a casa mirem la música de la que disposem i PAM! abans d’adonar-te’n estàs escoltant Sau o alguna cosa pitjor (per a l’estat d’ànim vull dir, que a mi m’agrada Sau eh!).

Per què ens fem això a nosaltres mateixos? Per què les cançons que escoltariem en qualsevol altre moment ens molesten a l’oïda? Deixeu-me que us expliqui la meva teoria…

Quan ens sentim cansats o deprimits, la capacitat de la nostra ment per processar segons quines “entrades” es redueix (redueix o canvia no n’estic segur…). Per tant, el que en un altre moment ens agrada escoltar o sentir, de cop i volta, ens pot semblar violent i fins i tot feridor, i allò que rarament ens atreia es torna una simfonia agradable i guaridora.

En el fons no crec que sigui qüestió de deprimir-nos més, sino que aquest tipus de música és molt més lenta i, en conseqüència, provoca menys stress als nostres cervellets i aquests es senten més a gust.

Quina paranoia, espero que entengueu alguna cosa!

Sempre has estat una persona respectable i tens ganes de que això canviï? Vols sentir-te més atret per una llonça de porc que per cap altre cosa al món?

Sí? Doncs has caigut al lloc adequat! Ara i aquí t’explicaré un mètode infalible per tal de que aconsegueixis els teus objectius:

Pas 1: Estudia Engiyeria Informàtica
Pas 2: Treballa de programador en una central nuclear banc

Senzill oi? Doncs amb el mètode pioner “PikacodiKabró” obtindràs resultats en poques setmanes! La primera reunió ón es canviïn els requeriments del projecte que estàs programant ja desitjaràs sortir de la feina per anar a beure una cervesa ben freda al bar de moe la cantonada i, només començar a la treballar, desenvoluparàs un gran olfacte per detectar galetes, chocolates i demés dolços propers.

Sona bé oi? Doncs encara n’hi ha més!!! gràcies a les inacabables hores davant del ordinador descobriràs el meravellós art d’escaquejar-se del lloc de treball i, amb el temps escàs que tinguis per dinar, també podràs posar en pràctica la teoria sobre com menjar com un porc!!! I tot això sense pagar res al propietari d’aquesta pàgina web!!! Ho sé… ho sé… no cal que em doneu les gràcies

Com a complements de formació també gaudirem al cap de pocs mesos d’una panxa inmensa (genuina de totes les hores que passis assegut diàriament) i d’una capacitat de desatenció a l’alçada del gran Homer.

Així que si el teu heroi és de color groc i els donuts són la teva perdició, recorda… PikacodiKabró… i “Be Homer my friend”

Ahir me’n vaig anar a dormir com a culé emprenyat. Fa dies que pensava que havia de fer amb la moció de censura presentada contra la junta directiva i, ves per ón, em vaig acabar de decidir.

Em sembla de poca salut democràtica la velocitat a la que es presenten els fitxatges de la propera temporada; és lamentable que la forma de defensar la gestió dels darrers dos anys sigui aquesta -de fet és probable que només es pugui defensar així-. Em va sentar prou malament, com a culé, com es va anunciar la compra dels terrenys que van salvar sobre la botzina la junta de tenir un balanç desfavorable en quan a patrimoni. I, per acabar, em va semblar de covards i incompetents la roda de premsa del secretari tècnic i el vicepresident esportiu donant explicacions sobre els resultats esportius d’aquest any…

No van tenir cap tipus de vergonya en tirar cabassos de merda sobre en Frank per quedar, ells, nets i polits. Crec que s’havia d’haver destituït l’entrenador abans d’acabar la temporada, feia temps que donava senyals de no tenir solucions pels mals del equip, però m’he de creure que els màxims responsables de l’àrea tècnica no tenen CAP responsabilitat???

Malgrat tot això, encara dubtava d’anar a donar el meu recolçament a la moció de censura o legitimar la continuitat de la junta de Joan Laporta des de l’abstenció. I per què? Fàcil, crec que el primer mandat que van tenir va ser dels més positius per al meu club. Tant económica, com social, com esportivament el Barça va crèixer com crec que pocs clubs són capaços de fer.

Ahir me’n vaig anar a dormir com a culé emprenyat pensant que un dels millors jugadors del món se n’ha anat al Chelsea pel mateix preu que el Barça pagarà per… Henrique!!!??? (Qui collons és aquest paio???)
I no em serveix que em diguin queen Deco té casi 31 anys perque per Henry vam pagar més del doble que el que pagarà el Chelsea.

Senyors de la junta directiva els hi desitjo bona sort a la vida però espero que fem foc nou.

Visca el Barça i Visca Catalunya.

Tot ajuntament ha de tenir planificat les actuacions en cas d’urgència. I dintre de les urgències, les més importants deu ser, segurament, el trànsit d’ambulàncies fins als centres hospitalaris.

En cada moment aquestes han de mirar el millor per l’ocupant però l’ajuntament (o qui hagi de planificar aquest serveis) ha de tenir en compte també la resta de ciutadans. Treballo al carrer Arnau d’Oms i és increïble la quantitat d’ambulàncies que passen per aquí durant tot el dia (sembla que m’estiguin llegint el pensament perque n’acaba de passar una altra). Desitjo el millor per les persones que malauradament han d’utilizar aquests vehicles de forma urgent però us dic amb el cor a la mà: estar treballant en una feina com la de programador (ón la concentració és molt important) i que estiguin passant ambulàncies cada dos per tres acaba treient de polleguera i afegint un gra de sorra més a la dosi diària d’estrés.

Salut a tots i totes!

Mai m’he considerat un early-adopter. No sóc la darrera persona que obre les portes a una tecnologia determinada però reconec la meva reticència a coses poc provades.

En aquest context comentem també que la meva facturació de telefonia mòbil es deguda en gran part a la meva relació actual, per tant un patró de consum ben definit: molt consum (prop d’un 80%) amb una línia determinada i un consum totalment aleatori minoritari (20% aprox.). Crec que és un tipus de consum fàcil d’optimitzar o això creia jo…

Des de fa uns mesos l’import de la meva factura de Vodafone no ha parat de pujar, sense un increment del consum apreciable. I el servei on-line que proporciona és penós. Em vaig donar d’alta per deixar de rebre la factura en paper i poder-la consultar per internet i aquest més encara no l’he pogut veure i ja m’han carregat l’import al compte corrent; el període de facturació va acabar el 15 d’Abril, deixo que opineu vosaltres sobre això.

La decisió que han provocat aquestes disfuncions de la meva companyia de telefonia mòbil ha estat migrar el meu consum majoritari a una comanyia nova. Pel moment les impressions que m’ha donat la companyia escollida són inmillorables. Rapidesa, facilitat de gestió, una comunicació excel·lent i un pla de preus molt competitiu. He pogut fer totes les gestions per internet i no tinc ni contracte de permanència, ni consum mínim al mes. M’han enviat la tarjeta SIM en dos dies laborables un cop feta la comanda.

La companyia en qüestió és Simyo, i en el cas que estiguèssiu decidits a fer la transició (o provar la companyi amb una segona línia) jo us recomano que veieu l’anunci que hi ha penjat a la seva pàgina principal perque us dona accès a una bona promoció

Apa! Quan porti uns quants dies més podré donar-vos una opinió sobre temes com la qualitat de les comunicacions i d’altres coses que també poden ser d’interés.

Salut!

Tothom qui tingui un iPod i utilitzi l’opció de sincronitzar automàticament amb la llibreria de l’iTunes sap que per un iPod pot ser molt útil però pobre de nosaltres que en tinguem dos (o un iPod i, per exemple, un iPhone).

Sembla que l’única solució per a aquest problema sigui crear dos llistes de reproducció i tenir a cada un el que li pertoca però hi ha un mètode que si més no és molt més elegant:

Si iniciem el programa iTunes amb la tecla ‘opció’ o ‘opt’ premuda (en el cas dels pobres usuaris de Windows això ho haurieu de fer prement la tecla ’shift’ o ‘mayus’) ens donará l’opció de crear una nova biblioteca o seleccionar una ja existent. Tot seguit podem crear la biblioteca a l’ubicació que desitgem (si ho fem sobre l’altra biblioteca ens ho borrarà tot, aneu amb compte!) i tenir dues biblioteques per separat.

Per canviar de biblioteca un cop tinguem les dues creades, només haurem d’iniciar l’iTunes amb la tecla assenyalada anteriorment premuda i seleccionar quina de les dues volem obrir.

Només assenyalar que si sou com jo i us agrada que l’iTunes se’n carregui de tenir ordenades las carpetes on teniu les cançons, si teniu activada aquesta opció per totes dues biblioteques se ús duplicarà tot el material que tingueu.

Espero que us sigui d’ajuda tot i que tenir dos iPods és una cosa bastant poc comuna
Podeu veure l’explicació a la pàgina de suport oficial d’Apple aquí

Tags: Apple, iTunes, iPod