Xaviland

si no t'agrada…

Posts Tagged ‘Catalunya’

Som-hi?

Som-hi és fer treure uns extres al cotxe del president del Parlament de Catalunya que encara costarà més que el que ha costat posar-los.

Som-hi és gastar-se la pasta dels contribuents per no oferir res més que publicitat pel govern actual.

Som-hi és deixar que TMB faci publicitat a la televisió i, en canvi, cada any augmenti els preus dels viatges en transport públic per sobre del IPC.

Per l’autobombo i cap control sobre la despesa del govern… Som-hi!!!

Amb diners públics qualsevol fa publicitat!

Un altre Sant Jordi

No penso escriure sobre la diada de Sant Jordi perque ja se n’han dit moltes coses i no crec que la meva opinio aporti res al respecte (crec que hauria de ser la diada nacional, es un dia precios per passejar, quanta senyera que es veu, etc).

El que si dire es que no m’agraden les aglomeracions de persones, m’hi sento incomode. Soc la persona que menys vegades deu haver participat en actes de la festa major de Barcelona perque m’acabo posant de mala llet amb tota la gent que hi ha al meu voltant. Anar a comprar a centres comercials en “temporada alta” (per exemple: Nadal) es d’aquelles coses que planifico… per evitar!

I doncs, com es que gaudeixo com un marrec passejant per Rambla Catalunya el dia de Sant Jordi? Doncs no ho se la veritat. Potser perque l’ambient que es respira en aquest dia tan especial es diferent que el d’altres aglomeracions. Potser perque m’encanten els llibres i les flors i si quelcom te el dia de Sant Jordi es aixo. O simplement pot ser que la il·lusio que em fa viure aquest dia em fa deixar de banda tonteries meves.

Sigui el que sigui, passejar rodejat de multitud de persones famolentes de llibres i roses permet veure coses com les seguents (encara que no es pot veure des d’una fotografia la bellesa d’aquestes petites obres d’art):

Rosa multicolor-2

Rosa multicolor

Cada dia

Com un nen que apren a caminar, quan pensi que ja no li fa falta, deixara anar la ma dels seus pares… i caura, pero ja no deixara mai d’intentar caminar tot sol.

Com a una guitarra desada al magatzem d’un col·leccionista, quan ja no tingui mes valor que qualsevol altre instrument, unes mans n’arrencaran les primeres notes en molt de temps… i brollaran melodies desafinades, pero la paciencia i l’amor per la musica l’afinaran i tornara a sonar encara millor que anys enrere.

Com l’ocell que a la gabia mor un xic cada dia, quan el seu propietari decideixi obrir la porta per solidaritat o per avorriment, aixecara el vol cap a un cel perillos pero sense parets.

Com la flor que resisteix el fred de l’hivern, quan arribi la primavera, obrira els seus petals perque nomes te aquesta oportunitat de subsitir un any mes.

Com llevar-se cada dia volent fer del mon un lloc millor tot i sabent les miseries que pateix molta gent que mai podrem ajudar.

Fa anys m’ho van explicar pero no ho vaig entendre i ara ho intento repetir tants cops com oportunitats tinc:

“La llibertat no es te i prou, es guanya cada dia”

Avui el mon es una mica mes lliure, tot i que algu intenti posar pals a les rodes dels qui han alçat la seva veu per damunt del soroll per ser el que volien ser.

Per qui comparteixi aquests sentiments avui es un gran dia…