Xaviland

La democracia no es perfecte. Ho sabem i assumim les disfuncions d’aquest model de gestio pensant que es el menys dolent dels que coneixem o som capaços d’aplicar. I d’altra banda tenim les experiencies de que es un model que en determinats moments ha funcionat relativament be (o aixo ens fan creure des de ben petits).

Des del meu punt de vista es il·logic que una persona que no sap que volen dir les paraules “deflactor del PiB” tingui el mateix pes en l’eleccio dels que seran els responsables de dirigir l’economia que un economista expert en macroeconomia. Aquest exemple es pot repetir en temes com les infraestructures (en el cas de Catalunya mes “infra” que mai), sanitat, educacio i tots el que en teoria han de saber gestionar els representants del poble.

Pero deixant de banda la meva opinio, seguim amb el que ens ocupava. En determinats moments de la vida d’una democracia es poden cometre certs abusos. No em referixo a atacs contra el model d’organitzacio (com cops d’estat per exemple), em referixo a abusos de l’estructura organitzativa de la nostra societat. En els darrers anys al estat al que ens fan pertanyer s’estan donant alguns d’aquests abusos.

Per començar podriem parlar de la degradacio a la que s’esta sotmetent el poder judicial. Lluny d’entrar en consideracions del estil “aquest ha d’estar al tribunal noseque” i “l’altre ha d’estar al jutjats de noseon” m’agradaria reflexionar sobre la utilitzacio LAMENTABLE dels polotics d’arreu de la figura de la justocia. No en tenen prou en controlar de forma asfixiant els mitjans de comunicacio sino que ara tambe ho volen fer amb la justocia.

Podria omplir tot l’espai que tinc al disc dur escrivint abusos que s’han dut a terme en els darrers anys pero tancare aquest post (que ja es prou llarg) parlant del que fa referencia el seu totol. Els successius governs de Catalunya i Espanya han demostrat que unicament saben fer les coses ben fetes quan han de posar-se d’acord amb algu altre. Les majories absolutes han fet pagar els plats trencats als de sempre i quan s’ha tornat a una situacio de normalitat polotica la feina per esmenar el que havia quedat semblava no tenir lomits.

En resum, el bon funcionament de la democracia ha de trobar el seu millor aliat en l’equilibri de forces i la voluntat de que aquest equilibri dugui al dialeg per tal de donar resposta a una societat tant heterogenia com creixent i en evolucio. La concentracio de poder en mans dels mateixos nomes ens duu als retards, els esvorancs i les apagades. I no em referixo nomes a les infraestructures, que Catalunya estigui a la cua d’Europa en educacio es molt mes preocupant que anys de retard en inversions en autopistes, ferrocarrils o aeroports… Les vies es poden arreglar amb diners i mesos de treball, dinamiques com aquesta calen molts mes diners i molt mes temps.

Salut…

El video de les joventuts del partit socialista es una d’aquelles coses que et fan somriure al llarg del dia. Pel mato he escoltat un tall a la radio i la veritat es que m’ha semblat molt divertit i a l’hora de dinar l’he pogut veure sencer. Com sempre en aquests casos si escric referint-me a aixo es perque vull donar la meva opinio.

El video no diu en cap moment que el jove que no encerta ni una resposta forma part del partit popular. En canvi, tots els mitjans s’han afanyat a dir que les joventuts del partit socialista havien fet un video deixant d’ignorants cap amunt els joves del partit rival. Tantes ganes hi ha als mitjans de que hi hagin hosties entre els dos partits majoritaris? Ja sabem que en moment de “baralla” polotica els anuncis a la televisio es deuen vendre millor que no pas en una temporada de pau dialectica, pero fins al punt de dir coses que un video no diu… crec que es tenir massa esperances de que la gent no mirara el video i fara cas directament del que els expliquen.

En tot cas m’ho he passat molt be mirant el video i crec que es una bona iniciativa per tal de defensar el punt de vista que defensa. No puc dir si estic en contra o no del que intenta defensar aquest tall humorostic (l’assignatura per la ciutadania) perque no conec els continguts que se li volen donar ni els recursos economics i humans que es proporcionaran a les escoles. El que so que puc dir es que el nom em fa recordar una assignatura que mons pares m’han explicat moltes vegades i jo no he pogut fer res mes que horrorizar-me intentant imaginar-me el continut. Formacion de noseque nosequantos em sembla que es deia… pero ja dic que es nomes el nom, que ningu s’escandalitzi

Com es de nit, espero que no us molesti…

“…Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’historia
concreta que ens pertoca, i un minuscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascu es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot esta per fer i tot es possible.”

Fragment final del poema “Ara mateix” de Miquel Marto i Pol, espero algun dia poder dedicar un post a un dels millors poetes catalans de la historia de la nostra llengua (des del meu punt de vista es clar!).

Bona nit…

Fa por veure en les mans de quin tipus de persona dipositem la responsabilitat política. Les declaracions de la ministra de Foment al programa de “La nit al dia” de TV3 són un meravellós exemple de que NO haurien de fer els polítics estatals. Per si hi ha algú que no ho hagi sentit, la ministra va demanar que els catalans ens prenguèssim amb humor (!!!!!) els problemes dels ferrocarrils. A veure… anem a pams…

Primer: Amb quin humor vol que ens ho prenguem? La gent que agafa el ferrocarril diàriament no ho fa per gust. S’agafa el tren per anar a la feina, per anar a estudiar o per qualsevol altra cosa que requereixi un desplaçament. Quin humor pot tenir un treballador quan arriba dues hores tard per culpa de la incompetència de la gent que gestiona els ferrocarrils? Amb quin humor un empresari rep un treballador que arriba tard cada cop que hi ha una avaria a Renfe (que ens són moltes)? Amb quin humor hem de veure que la productivitat es veu afectada quan des del mateix govern, del que ella forma part, se’ns està dient que un dels problemes de la economia estatal es la falta de productivitat?

Segon: Ens hem de prendre amb humor el fet de que els ferrocarrils catalans estiguin així perque ningú ha invertit en molts anys a Barcelona? Que per tenir autopistes les hem de pagar de les nostres butxaques?

Tercer: Quan era petit, un cop em van dir: “Si no tens res per dir no diguis res”. Potser als polítics d’avui en dia els faria falta recordar algunes coses bàsiques.

Quart: El que sí que em puc prendre amb humor es el fet de que una persona que diu això hagi arribat a dirigir un ministeri. Fa temps volia ser president, vist el nivell potser apuntava massa baix…

Cinquè: Les declaracions de la Ministra em recorden les d’un alcade de Barcelona. Ara cada cop que surto per gaudir de les festes de la Mercè ja surto pixat de casa, gràcies senyor Clos.

Crec que demà em llevaré i tindré unes autopistes per anar a la feina sense embussos, em llevaré i podré obrir la finestra del cotxe al mig de la Diagonal per respirar aire pur, em llevaré i pensaré com sortir d’Europa des d’El Prat o com acostar-me a França amb l’AVE i si tot això no passa… m’ho prendré amb humor…

Visc en un petit carrer de Barcelona anomenat Mejía Lequerica. Aquest carrer té una particularitat i es que fa forma d’ “L” i tant un tram com l’altre tenen el mateix nom.

Doncs bé, aproximadament mig any abans de les eleccions van començar les obres per tal d’arreglar el carrer (tot i que jo segueixo opinant que no calia fer res més que nivellar les voreres). Com és habitual les obres van provocar molèsties i incomoditats però vaja, es podien anar soportant. La primera sorpresa va ser quan vam veure que la zona d’aparcament que hi havia s’havia reduït sensiblement. De tenir un costat del carrer en semibateria i l’altre en fila vam passar a aparcar en fila als dos costats i tenir una calçada molt més estreta, molest per als conductors però còmode per als pocs vianants que hi passegen. Fins aquí pot semblar l’escrit d’un conductor cabrejat (que de fet, sóc conductor i estic cabrejat però aquest no és el tema que ens ocupa… )

Just a pocs dies de la celebració de les eleccions, les obres d’un tram del carrer es van acabar. S’ha de comentar que es van acabar amb un ritme de treball que fins aquell moment els veïns desconeixiem, fins i tot treballant els dissabtes (no recordo si els diumenges també). Per a les eleccions el tram en qüestió estava ja obert a la circulació i els vianants podien caminar lliurement per una vorera enorme… On està el problema? Si tothom està content per què queixar-se?

Em queixo perque la zona on es troben un tram i l’altre no es va arreglar. Van passar molts mesos que quan passaves la confluència de tots dos trams hi havi una sots que esgarrifaven. Al cap del temps l’ajuntament es va posar a la feina i l’únic que va fer va ser tirar una mica de ciment per tal de que els cotxes no trenquessin les suspensions a l’hora de passar per allà i que algun vianant no hi fiques la cama i es trinxès el turmell. Tot plegat vergonyós. (si puc faré alguna fotografia de la zona afectada perque pogueu jutjar per vosaltres mateixos)

P.D: Aquí us deixo una fotografia, n’hi ha dues més al final del post

És una llàstima haver d’esperar unes eleccions per tal de que l’ajuntament i les administracions en general facin alguna cosa per millorar la qualitat de vida del ciutadans que representen. Evidentment que deuen haver-hi mesures que es realitzen al llarg del mandat que la millorin, però ja començaria a ser hora que els ciutadans poguèssim jutjar els polítics per la feina que han fet durant quatre anys i no per les obres acabades les darreres setmanes abans dels comicis. Tot això em fa pensar en l’horari nocturn del metro…

Senyor Hereu, no ha tingut prou exit la mesura per que es torni definitiva? Perdó si l’incomoda la pregunta peró el meu cap comença a dubtar que ho aplaci fins les properes eleccions per treure’n més rendiment polític. Quina vergonya d’alcaldia… per sort aquesta vegada hi ha algú que ha posat seny i ha sortit del govern de la ciutat.

Calen comentaris?

És molt trist veure com una classe política sencera (em refereixo a la de Catalunya i Barcelona en particular) s’aferra a les seves cadires i despatxos (que ens costen un ull de la cara als ciutadans) sense fer absolutament res… Es tiren els plats pel cap perquè uns diuen això, perquè els altres han anat a “noséon” i han parlat amb “nosequi”… Lamentable tot plegat. Si parlèssin menys potser tindrien temps de posar fil a l’agulla amb els problemes reals de la ciutadania… Però això són reflexions personals…
Veient aquest panorama hom creuria que la societat ha caigut el més baix possible, recordem que en principi els polítics són els nostres representants, però no!! Podem anar més enllà! Tot i l’escenari patètic del que podem gaudir dia sí i dia també; s’esforcen en dir-nos, parlant de forma natural, que SÓM LA POLLA! i que tothom s’hauria de fixar en nosaltres perque el món anès millor.
Senyors polìtics, no em serveix de res tenir un Fòrum de les cultures si el jovent no podem accedir a l’habitatge. No em serveix de res que em facin un tranvia si després compren autobusos que no caben al carril bus (increïble però cert! Tenim un carril bus que no serveix pels autobusos!!). No em serveix que surtin als informatius cada dia i que després quan hi hagi un problema no siguin capaços de resoldre’l. Carmel, aeroport del Prat, apagada puntual, embussos de cada dia, esquerdes provocades per l’AVE… és cert que el dèficit d’inversions del estat a Catalunya és alarmant i que amb els recursos que ens pertocarien potser no estaríem així, però per una vegada estaria bé que ens deixèssim de llepar la ferida i treballèssin pels que estem aquí!!!
No comento res més sobre l’apagada d’aquesta setmana perque ja em sembla ridícul… ha hagut de venir l’exèrcit espanyol a treure’ns les castanyes del foc (ha portat grups electrògens per donar subministrament elèctric). Els he vist entrar per la Diagonal aquest matí i la veritat és que se’m queia la cara de vergonya, espero que als senyors polítics també.
Bé… aquesta és la opinió d’una persona que estima el seu païs i que espera que algú la comprengui (i en el suposat cas que algú la compartís, que em deixés un comentari per assegurar-me que no m’estic tornant boig ).
Salut, força i independència…

A punt de començar una sèrie de posts amb coses que em treuen de pollerguera, aquest matí he escoltat una notícia que no es que m’hagi tret de polleguera no… m’ha “cabrejat” de debó. Les grans ments que diuen dirigir el païs han decidit reduïr el límit de velocitat a la primera corona de barcelona a 80 km/h…

Des del punt de vista d’una persona que cada dia va a treballar a Sant Cugat (sortint de Barcelona per la Diagonal) trobo que aquesta decisió s’ha pres amb un alarmant desconeixement. De debó que la contaminació es deguda als cotxes que passem de 80? No seran les retencions inacabables que ens trobem els usuaris cada dia les causants d’aquests problemes de polució? La resposta d’aquesta pregunta podria resultar incòmode per alguns polítics que, per variar, donen la culpa als ciutadans.

És més fàcil prendre aquest tipus de mesura que acceptar la nulitat amb la que les administracions gestionen les infraestructures. Ningú no aixeca la veu dient que cap dels governs ha estat capacitat per reduïr les retencions a l’entrada/sortida de Barcelona, que fins que no ha esdevingut un autèntic escàndol ningú no s’ha preocupat per l’estat de la xarxa de Rodalies i que les mesures per incentivar el transport públic és la de pujar els preus cada any sense oferir cap millora en l’eficiància d’aquests (el metro dissabtes per la nit cert, però només guanyar les eleccions i a l’octubre fora altra vegada).

Senyors del Govern deixin de marejar-nos amb els seus jocs de mans i posin-se a arreglar alguna cosa. Un usuari diari de la B-23 des de la sortida de la Diagonal fins a Molins els hi agrairà, però potser prefereixin multar-lo… els hi sortiria més rentable no?

Aquest és un post d’opinió personal però si algú està interessat en tenir més dades pot llegir el següent article publicat a la web del RACC

Gràcies a l’Oriol per l’article

Salut, força i independència…