Xaviland

M’agraden molts estils de musica diferents pero l’orogen, el ritme que acaba fent-me tornar a les arrels, neix de guitarres electriques, baixos, bateries i teclats. Per aquest motiu i per cap altre aquo va una llista de les meves influencies rocko-heavy-metal·leres (m’encanta inventar paraules, you know?)

Sonata Arctica, Timmo Tolkki, Northern Kings, Angra, Freedom Call, Raintime, At Vance, Blaze, Dragonland, Epica, Kamelot, Scorpions, Demons & Wizards, Tierra Santa, Celesty, Wingdom, Helloween, Rhapsody, Iced Earth, Avantasia, Guns’n Roses, Iron Maiden, Whitesnake, Metallica, Dream Theater, Children of Bodoom, Vision Divine, Aerosmith, Andre Matos, Dionysus, AC DC, Tarja Turunen, Warcry, Blind Guardian, Nightwish, Bon Jovi, Richie Sambora, Charon, Teräsbetoni, Edguy, Mago de Oz, Stratovarius, Manowar, Queen, Ride the Sky, Thunderstone, Warmen, Slash’s Snakepit, Thalion, After Forever, The Who, Avalanch, The Rolling Stones, Velvet Revolver, Loaded, Gammaray, Wintersun, Shaman, Axenstar, Masterplan, Vision of Atlantis, Kotipelto, Rainbow, Luca Turilli…

S’admeten col·laboracions de gent que conegui els meus gustos i cregui que m’he deixat algu i… vist l’estil, tambe s’accepten consells musicals.

Bona i musical nit

P.S: Estan posats en l’ordre que m’ha sortit de… ok?

- Crotica del concert del dissabte 17 de Novembre de 2007 (Sonata Arctica, Epica i Ride the Sky) -

La nit ha començat una mica massa d’hora pel meu gust. Amb un bon grapat de gent fent cua per entrar, els integrants del primer grup de la nit han començat a tocar poc despres de mitja hora d’obrir les portes de Razzmatazz.

De l’actuacio de Ride the Sky s’han de destacar les bones maneres que apunten. Un bon so i una bona musica fan que la poca comunicacio que hi ha des del escenari cap al public sigui l’unica nota desafinant. Personalment m’ha recordat l’actuacio de Thunderstone a la gira que van protagonitzar amb Simphony X i Stratovarius. Una bona actuacio en la que la qualitat musical es molt alta pero s’aprecien petits detalls encara per pulir. Si s’acaben d’esmenar aquests petits detalls segur que no sera la darrera gira que podre veure .

Poc despres que Ride the Sky finalitzes el concert Epica ha omplert l’escenari amb una gran gran gran actuacio. El grup no era dels meus preferits pero la meva opino despres de veure’ls en directe ha canviat. Una Simone Simons esplendida ha liderat el grup amb una actuacio personal increïble. Semblava que tota la nit es rendiria als peus d’Epica i la seva “diva” -i de fet, hagues estat aixo de no ser per l’actuacio posterior de Sonata-. Un unic punt negre ha fet ombra al grup, despres d’un esforç tant gran com el que han relitzat, s’ha trobat a faltar un comiat mes efusiu. El public hauria retornat aquest darrer gest amb moltossima força, segur.

Per acabar una gran nit, una de les millors actuacions que he viscut mai. Sonata Arctica, tambe liderat pel seu vocalista Tony Kakko, ha completat una actuacio que no m’ha deixat paraules per descriure-la. El loder del grup fines ha estat brillant en tot moment, la seva veu i el seu contacte amb el public han posat el complement perfecte a una musica que captiva una gran varietat de seguidors. De la destressa dels musics no crec que tingui autoritat per parlar-ne, pero si alguna cosa m’agradaria dir es que estic segur que si volguessin el concert sonaria exactament igual al disc… tantes vegades com fes falta. Un dels millors grups que hi ha ara mateix en un “show” excepcional.

es tard i per tant acabare amb uns versos de Sonata,

“…It hard for me to hate myself right now
Finally I understand me
One day we may have a new me and you
But first I need to learn to love me too….”

Bona nit a tothom

Hi ha dies en el que ens posem al volant del cotxe i no sabem perquè però el primer que fem és canviar la música que es va quedar posada en el darrer viatge. De vegades ho fem de forma inconcient i de vegades no, però el cas es que acabem posant el que el nostre subconcient ens dicta.
Després d’això, ens podem trobar en que el que hem escollit ens “posi les piles”. Treiem el cotxe d’ón el tinguèssim aparcat i de cop i volta ens transformem. Tant és que no estiguem acostumats a còrrer o que siguem, per norma general, “bons conductors”; escoltem les primeres notes de determinades cançons i ens transformem per art de màgia en llops solitaris conduint per la Route 66 des de Chicago fins a Los Angeles.
Podria posar molts exemples de cançons que desperten aquest sentiment i segurament algú ja ha pensat en les mítiques Born to be Wild, Wild Thing o Born to Run però el ventall és molt més gran: Mama kin (Aerosmith), Smoke on the Water (Deep Purple), Fear of the Dark (Iron Maiden), Master of Puppets (Metallica) i moltes més que evidentment no escriure encara que em pesi el no fer-ho (no vull fer un post interminable tampoc)…
… Per la meva part confeso que quan em trobo en aquesta situació apreto més del que apreto normalment i si estic per l’autopista canto com un boig fins quedar-me afònic. La sensació que em produeix és capaç d’alegrar-me el dia més trist i de tranquil·litzar-me el dia més estressant així que amb el permís de tots (però amb compte ), seguiré deixant-me mes cordes vocals entre gasoil i carreteres

“…Cause you could be mine
But you’re way out of line…”
Guns n’ Roses

Si no els menciono rebento!!! ehemm… salut, força i independència

Bones de nou!

Ja sé que per algú aquest no és un motiu per postejar, però Sonata Arctica ha tret nou disc. Unia (que és el nom del disc) té un so més metal·lic que els anteiors (Reckoning Night o Winterhearts Guild) tot i que no és pas més “heavy” que els altres.

Sortirà algun purista que dirà que la cançó del single és més comercial i un llarg bla bla bla per justificar que aquest és pitjor disc que els anteriors però, la meva opinió, és que no és així. Sonata és un grup en evolució que a cada disc dona un pas en el seu estil i busca nous sons que al principi costen d’associar amb el grup, però que acaben formant part del seu repertori sense que ningú cremi la seua discografia.

Comentar també, que si algú vol, es poden escoltar algunes cançons i veure el video de Paid in Full a youtube. Crec sincermanet que és un gran disc.