Durant els meus dies merescuts de descans i relax al apartament de Roda de Bara he tingut la sort de poder dedicar un bon grapat d’hores a un llibre que em va regalar un amic: Kafka a la platja (que, per cert, l’altre dia vaig veure que la traduccio al castella del mateix llibre es diu “Kafka en la orilla”… i em semblar un totol horroros… que tenia de dolent posar-li “Kafka en la playa”?)
El llibre, com molts altres que he llegit en els ultims anys, recorre a la tecnica d’anar entrellaçant histories diferents que acaben convergint en un mateix punt. En aquest aspecte es una mica diferent d’altres novel·les que utilitzen aquesta estructura perque normalment el nus del llibre fa convergir les histories i el desenllaç es com evolucionen els diferents personatges un cop els seus camins ja s’han creuat. En canvi en Kafka a la platja, el desenllaç es la convergencia en si de les diferents histories.
Les histories que es tracten dintre del llibre son situacions molt quotidianes al principi pero amb un toc de ficcio (o fantasia potser) que les porta a unes aventures molt entretingudes… vaja, que el llibre enganxa molt. Hi ha un moment en que el protagonista, Kafka, fa un viatge una mica especial i durant un bon grapat de pagines la lectura es torna molt abstracte i molt allunyada del estil que va marcant el llibre fins aquell moment. Un cop acabat aquest viatge el llibre retorna al mateix fil que seguia i no hi ha altres “sortides de to” (per dir-ho d’alguna manera) fins al final.
Tot i que pugui semblar que no, el temps que dura el petit incos que descrivoem al paragraf anterior em va agradar molt. Em va atraure la situacio que s’hi descrivia perque malgrat fos una “anada d’olla” en tota regla, la forma d’explicar-la era molt propera i els sentiments que anava sentint el personatge principal tots els hem sentint en un moment o altre de la nostra vida.
Kafka s’exigeix a si mateix ser el noi de quinze anys mes fort del mon per superar les adversitats que la vida li proposa i a part de fer-nos passar una bona estona llegint les seves aventures potser tambe te alguna cosa per ensenyar-nos.
Ahh… se’m descuidava comentar el totol del post! He posat aquest totol perque una bona part del llibre me la vaig llegir a la platja 
em va treure hores d’estar nedant pero vaig arribar ben torradet a Barcelona despres!
Perdoneu per la qualitat de la foto, l’he fet jo mateix amb unes condicions de llum horribles i amb la camara del mobil… Per les condicions que tenia no esta tant malament!
En els darrers temps hi han hagut poques pel·locules que m’hagin cridat l’atencio pero des del moment que vaig saber que el dissenyador d’Apple Jonathan Ive anava a col·laborar amb els estudis Pixar per a la caracteritzacio d’un personatge, Wall-e va passar a ser una cita ineludible del meu calendari.
La reticencia inicial que em provocava el personatge principal per les seves similituts a Jhonny 5 es va esborrar amb els primers 10 segons d’intervencio de Wall-e. Des d’aquest moment el robot de la neteja em va captivar i res es va semblar a la idea preconcebuda que tenia de la pel·locula: Una historia d’amor de dues hores entre dos robots que tot el que saben dir son els seus noms.
La veritat es que durant les dues hores que dura l’espectacle els dos protagonistes (i els seus companys de repartiment;) ) no deixen de sorprendre en cap moment i el temps passa volant per al espectador. Nomes hi ha un aspecte que em va fer dubtar de l’exit i el reconeixement que es mereix la pel·locula: Els coneixements necessaris per tal d’aprofitar el 100% dels detalls que la gent de Pixar s’ha encarregat de deixar al voltant del argument principal.
Aquests coneixements venen, en la seva majoria, del mon de la ciencia-ficcio i puc avançar que seria bo tenir viva a la memoria la lectura de 1984 d’Orwell i el mite de la caverna (del qual recomano llegir la versio que en va fer Saramago perque resulta una actualitzacio genial del mite classic). Existeixen altres detalls pero no son tant importants com aquests dos; per posar un parell d’exemples: encendre un Mac amb el volum ences o simplement donar un cop d’ull a la lonia dels productes d’Apple (principalment iPod i iMac) per veure la ma de Jonathan Ive en el disseny de la Eve.
Amb previsions inicials o no la pel·locula es ben divertida i no crec que deixi a ningu indiferent. Tots dos robots formen una extranya parella que estovaria (sentimentalment s’enten) fins i tot al mes ruc. Personalment, vaig sortir amb moltes ganes de comprar-me el dvd per tal de poder-la veure tants cops com pugui… de cansar-me no me’n cansare.
Tot ajuntament ha de tenir planificat les actuacions en cas d’urgencia. I dintre de les urgencies, les mes importants deu ser, segurament, el transit d’ambulancies fins als centres hospitalaris.
En cada moment aquestes han de mirar el millor per l’ocupant pero l’ajuntament (o qui hagi de planificar aquest serveis) ha de tenir en compte tambe la resta de ciutadans. Treballo al carrer Arnau d’Oms i es increïble la quantitat d’ambulancies que passen per aquo durant tot el dia (sembla que m’estiguin llegint el pensament perque n’acaba de passar una altra). Desitjo el millor per les persones que malauradament han d’utilizar aquests vehicles de forma urgent pero us dic amb el cor a la ma: estar treballant en una feina com la de programador (on la concentracio es molt important) i que estiguin passant ambulancies cada dos per tres acaba treient de polleguera i afegint un gra de sorra mes a la dosi diaria d’estres.
Salut a tots i totes!
Moltes vegades ens trobem amb persones la realitat de les quals no quadra amb la nostra. Ens passa cada dia a llocs com la feina o els estudis pero tambe ens hi podem trobar amb els amics de tota la vida o amb gent amb la que hem de conviure per situacions personals.
Aquesta distanciacio d’unes realitats respecte d’altres pot ser conseqüencia d’influencies de diversos orogens (historiques, socio-culturals, economiques…) i pot afectar qualsevol ambit de les nostres relacions. D’exemples en tenim milers diariament pero ahir un company de la feina em va passar un link interessant sobre perque els treballadors marxen de les empreses des del punt de vista de treballadors i caps (aquo).
Si coneixeu una persona que estigui molt allunyada de la vostra realitat intenteu conviure-hi de forma pacifica (mes si heu de passar moltes hores junts per alguna circumstancia), crec que es un bon consell 
tot i que quan us tregui molt de polleguera sempre teniu la possibilitat de dir-li, amb bon rotllo, “que lluny que estas de la realitat, Maria”
Merci per la pinça!
Ha estat tal la meva sorpresa quan ho he vist aquest mato que li he hagut de fer una foto…
Preu de cada copa per cap d’any – 12 €
Citroen AX de segona ma – 600 €
Campanya de conscienciacio sobre l’alcohol i la conduccio – 200.000 €
Agafar tal trompa per cap d’any que no sapigues ni com has d’aparcar el cotxe… no te preu
(clickeu a la imatge per veure-la mes gran)
Actualitzem la frase mes famosa sobre alcohol i conduccio “si bebes no conduzcas, NI APARQUES!!!”
No, no es un montatge fotografic.
No soc un estudios de la llengua, mai ho he sigut pero m’agrada escriure. Si algun cop entres algun filoleg a llegir un sol post de la meva pagina segurament tancaria el navegador rapid per por a contagi, deuen haver-hi diverses faltes d’ortografia a part de les possibles barbaritats sintactiques que puc haver fet per escriure amb el meu estil personal i informal :p
Doncs be, no soc un estudios de la llengua pero quan veig coses com aquesta se’m posa la “gallina de piel”…
Starbucks us desitja un feliç “Ndal” 
Tags : café, christmas, nadal, ortografia, Starbucks
Dir que estudiar dona fruits a curt plaç es intentar enganyar al receptor del missatge. Massa vegades dedicar-se a estudiar significa deixar de fer moltes altres coses que a curt plaç poden semblar molt mes fructoferes. Per aquest motiu em sobta el fet d’estar treient fruit ja d’asignatures que fa menys de dos anys que vaig cursar.
es veritat que tenir un professor com l’Albert Rof durant sis mesos es un privilegi i que la metodologia de treball que utilitza no agrada a tothom (a mi particularment em va fer aprendre moltossim, pero hi ha companys meus que s’avorrien bastant); i treure rendiment de les seves classes tant aviat es d’aquelles coses que et fan sentir orgullos d’haver-te esforçat a estudiar.
Dit aixo, procedeixo a explicar el que em passa pel cap (be, com en tot el blog vaja). La productivitat en entorns on l’actiu mes important de l’empresa esta situat al cap dels treballadors es un parametre difocil de controlar. Els empleats que el valor afegit que aporten depen dels seus coneixements poden arribar a ser molt difocils de tractar.
Per una banda, el treballador que pren consciencia d’aquesta situacio pot tenir temptacions de tensar la corda per millorar les seves condicions laborals sense tenir en compte la possibilitat de que el seu entorn (per exemple el seu cap) perdi al confiança en la fidelitat que se li suposava a l’empresa.
D’altra banda, els responsables, que durant segles han seguit unes normes determinades de gestio dels “recursos humans”, poden caure en l’error d’intentar gestionar aquests “actius” de l’empresa de la mateixa manera que han utilitzat durant molts anys amb treballadors mecanics. Aquest error pot acabar sent pitjor encara que el dels treballadors. Pot provocar que aquests arribin a la conclusio de que el lloc de feina que tenen en l’actualitat no els dona prou prespectives de creixement i marxin, deixin de fer la seva feina o la facin a una velocitat “tortuguesca” (vinga! que m’agrada inventar paraules!).
Els “knowledge workers” tenen una gran importancia perque utilitzen el seu coneixement per tal de fer mes gran el valor afegit que aporta l’empresa en qüestio, pero si no s’aconsegueix gestionar-los de forma adequada aquest coneixement es pot tornar en contra de les seves organitzacions. Un “treballador del coneixement” (traduccio literal :p ) pot passar-se jornades de feina senceres sense produir i que ningu pugui fer-hi res.
Per aconseguir canviar el xip podriem començar a dir “persones” enlloc de “recursos”…
Blogged with Flock
Tags: knowledgeworkers, gestio empresarial, treballadors, estudis
Filed Under : 
feb.21,2009